Vincle editorial El veritable art neix de la contradicció, i València (com ser valencià) és una qüestió de resistència. A vegades tinc la sensació que tots els anys que ens van segrestar políticament aquesta ciutat -és a dir, culturalment, i això Xambó ho sap bé- van ser, d’alguna manera, com haver viscut perduts en una difícil traducció”. Això diu Àngels Gregori al pròleg. I més avant, afegeix: “Les inexistents polítiques culturals de la ciutat van expulsar durant anys els seus poetes. Però amb el temps la resistència també és una forma de felicitat, la que li ha donat la força a Xambó per treure tota la seua càrrega per escriure-la i cantar-la. I poca broma. Ací recull els sentiments i els símptomes de dècades de relació envers la ciutat, i amb aquest còctel, en fa una Cantata que s’inicia amb l’evocació de Fuster i els racons més desmemoriats de la ciutat fins al desig d’esperança que torna a ell com un amor ferotge”. Ciutat estimada, ciutat de la vergonya, València devastada, ciutat bagassa dels dies insòlits, ciutat fantasma, amor impossible, mala puta ciutat meua, ciutat ferida, ciutat bombardejada, mare dolguda; tot això i més dedica Xambó a València tot inspirant-se en els poetes contemporanis que l’han cantat. Diu l’autor: “A raig, com si m’haguera posseït un deler irrefrenable, en poc més d’una hora vaig deixar enllestit el text; més de dos-cents versos. A l’abril, en vaig tenir la primera versió i immediatament vaig saber que calia posar-li música, calia cantar-la, per això Cantata, i que seria la banda sonora d’un curtmetratge, perquè escrivint i tocant quan feia la música hi veia les imatges. Potser, per això, calia que passara tant de temps, perquè hi ha coses que demanen una edat, un solatge de l’experiència per a poder-les encarar. (...) Un text, i un projecte audiovisual, que reivindica l’aportació de les arts i proposa una reflexió i un debat sobre el paper de la cultura en la nostra societat”. Pròleg d’Àngels Gregori i la col·laboració de Vicent Alonso, Maria Josep Escrivà, Maria Fullana, Isabel Garcia Canet, Marc Granell, Salvador Jàfer, Txema Martínez, Jaume Pérez-Montaner, Francesc Pérez Moragón, Enric Sòria, Francesc Viadel. Disseny de Cèsar Amiguet. Fotografies de Francesc Jarque Banda sonora del llibre "Ressenya a "Nosaltres la veu" | Ressenya a "Vilaweb"

Editorial Tria Llibres L’univers que trobem en aquest llibre de Rafa Xambó difícilment qualificable. Un assaig lúcid i atent sobre la memòria i la vida, fragments d’una novel·la autobiogràfica d’una tensió narrativa corprenedora i un diari calmat, reflexiu, escrit a Glasgow. Tres mons, tres mirades complementàries d’un univers vist amb els ulls de la memòria des de la ciutat que acull l’autor i que no escapa al seu escrutini implacable: València. Banda sonora del llibre "El riu dels ulls" editat per Tria Llibres | Ressenyes del llibre a la premsa

Editorial: Eliseu Climent editor, 3i4, València. Del pròleg d’Alfons Cervera: “Hi ha un territori que és com l'Aleph borgià en Pamflets anacrònics: la proximitat afectiva amb les històries a què s'acosta i amb els seus protagonistes. Sempre hi ha un motiu d’arrancada que té a veure amb l'afecte. A partir d'ací s'hi genera, com és preceptiu en tot tractat afectiu que es pree, una mena de camp enemic. Disposat així l'espai de la batalla, sortiran els personatges a dir la seua. La diran, la seua. I després arribarà la paraula d'aquest periodista a estones perdudes que ens dirà també la seua.” De la introducció de Josep Lluís Gómez Mompart: “Els articles d’opinió de Rafael Xambó ja són història, no només perquè bona part d’ells ja tenen uns quants anys, sinó també perquè els fils conductors d’unes polítiques determinades estan radiografiats mitjançant una sòlida columna vertebral, la de les seves argumentacions i raonaments. Hem dit que han estat escrits en clau (universal) valenciana, però poden ser llegits, i en bona part entesos fora del País Valencià, en especial en l’àrea lingüístico-cultural catalana. En conjunt poden tenir algunes significacions, en funció de la recepció dels textos i de la recreació-interpretació dels lectors, als quals no deixa indiferents. Però, més enllà d’aspectes o qüestions puntuals, allò que sobresurt i surarà amb els anys de les seves columnes és una posició de civisme radical i de denúncia de les actituds provincianes, depredadores, egoistes, insolidàries, sectàries i reaccionàries. D’alguna manera, un esquema d’anàlisi social aplicat a accions i comportaments dels prepotents i fariseus de la política, l’economia, la cultura o la moral, i també un cert model de principis i proposicions –ètiques i estètiques- respecte a les inquietuds humanes, al paper que li correspon a la ciutadania i al compromís amb la identitat d’una cultura nacional.”

Editorial: Eliseu Climent editor, 3i4. València. Miquel de Moragas va escriure al pròleg del llibre: “Aquest llibre constitueix una primera aportació sistemàtica a l’estudi de les polítiques de comunicació al País Valencià de la qual voldria començar per destacar dos mèrits: el seu valor pioner, que haurà de donar pas a noves recerques, i l’encert d’identificar “l’espai valencià” com un objecte d’estudi per a les polítiques de comunicació. (...)Comunicació, Política i Societat. El cas valencià, no es limita a la descripció de l’estructura del sistema de comunicacions -Premsa, Ràdio, Televisió- sinó que s’endinsa en l’anàlisi de les seves funcions socials, en el paper dels media “com a actors polítics”. El que s’anomena “la batalla de València” sobre la identitat i la llengua és descobreix, sobretot, com una batalla - o una instrumentalització- mediàtica. En aquest nou marc comunicacional és possible analitzar les funcions i les disfuncions culturals del País Valencià contemporani, com s’evidencia, per exemple, en l’anàlisi de la sorprenent controvèrsia ideològica i cultural -que difícilment podrem trobar a altres indrets del món- entre alguns diaris i la Universitat, actuant com a “institucions” culturals d’influència.” Entrevistes: Periodisme en llibertat Olor a la plutja

EDITORIAL L’EIXAM. TAVERNES BLANQUES En un període de prop de dos anys s'han realitzat les dotze entrevistes que es recullen en aquest llibre. Les experiències periodístiques alternatives, les tensions amb el postfranquisme, la batalla de València, l'anecdotari i les peripècies personals, les relacions entre periodistes i polítics, i el mercat valencià de la comunicació són els eixos de les converses que hem mantingut.

Editorial: Eliseu Climent editor, 3i4, València. 215 pàgines. Rafael Xambó reflexiona sobre la sexualitat tot elaborant un assaig molt didàctic sobre aquesta temàtica. Els capítols curts i l'escriptura amena fan d'aquest llibre un possible referent per al jovent. ” Mire les lectures que vaig recomanar aquell curs i veig que va elegir un clàssic: Sexualitat provisional, del polifacètic Rafa Xambó. Només de pensar que una lectura recomanada per mi, ha ajudat, modestament,que un jove com tants altres visca la seua sexualitat d’una manera sana, alegre i desimbolta, ja és per a sentir-se una mica orgullós. “Educar”,”Instruir”… Paraules buides que s’omplin de sentit quan descendim als casos concrets.” Refèrencia 1 Refèrencia 2

Editorial: Institució Alfons El Magnànim, València. Col·lecció Politècnica. Sexualitat. Comportament sexual i actituds; trets psico-socials de la població adolescent; situació sexual dels joves, etc. 253 pàgines