Cançons de memòria trista

Descripció:

Aquest Xambó amb un punt d’aspror, poc amic de romanços, amb vocació d’estil, és potser el més autèntic. D’altra banda, la seua tria poètica personal el confirma en la seua condició d’irreductible sense por del temps. Des que va començar als anys setanta, ha posat acords i veu a Miquel Martí i Pol, Gabriel Ferrater o Feliu Formosa, entre molts altres. No és una tria fàcil i encara menys innocent. Les seues preferències musicals tampoc no han estat les pròpies d’un autor moix o de modes i no és cap casualitat, doncs, que al costat dels inevitables i tan nostrats Raimon o Serrat, figuren també els incorrectíssims Lou Reed o Springsteen.
Francesc Viadel, El País, 15/06/2016