CANTATA DE VALÈNCIA
Ciutat estimada, amor impossible
Aquest és el fonament que inspira la Cantata de València. Un recorregut emocional per la història cultural de la ciutat i del País des dels anys 50 del segle XX fins al present. Un homenatge als nostres escriptors i artistes que han viscut totes les tensions, ambivalències i angoixes amb ella: ciutat estimada, ciutat de la vergonya, València devastada, ciutat bagassa dels dies insòlits, ciutat fantasma, amor impossible, maleïda ciutat meua, ciutat ferida, ciutat bombardejada, mare dolguda.
Cante a València amb Joan Fuster i Vicent Andrés Estellés, Ausiàs March, Andreu Alfaro i Vicent Ventura, Jaume Pérez-Montaner, Maria Fullana, Salvador Jàfer, Marc Granell, Enric Sòria, Àngels Gregori, Francesc Viadel, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Txema Martínez, Vicent Alonso i Francesc Pérez Moragón, Blasco Ibáñez, Miquel Duran de València, Raimon i Maria Beneyto. Aquestes són les fonts d’inspiració per mitjà de les quals he escrit i compost la Cantata de València: un sentit i contradictori homenatge a la ciutat i la seua gent.
Algunes notícies que han eixit en premsa i xarxes:
ENDERROCK
LA VANGUARDIA
DIARI LA VEU
LEVANTE EMV
ElTempsdelesArts