Dies Oberts

Descripció:

A “dies oberts”, Rafa Xambó i La Fusteria ens ofereixen onze cançons i un emotiu escaig. La temàtica de l’amor plana des de diferents visions, moments i emocions al llarg del disc; des la ironia que se’n fot de la nostàlgia en Sanremo, el trencament interior i la il·luminació de Naufragis o les reticències al fast love –l’amor ràpid- de Línia bàsica del somni, i també el mal d’amors dels immigrants en Maria Gràcia. Hi trobem també les cançons d’entusiasme, d’incitació a la rebel·lió i d’homenatge a l’amistat. Xambó ens aboca uns textos ben destil·lats en què el llenguatge, la sonoritat de les paraules, fa música, i busca còmplices que entenguen de suïcides, d’amors adults, de mariners de fortuna, de dies oberts… Textos colpidors i bells en què la música i les paraules festegen abraçades els moments d’intensitat de l’experiència vital.
De Miquel Martí i Pol, Xambó ha enregistrat per a “dies oberts” tres poemes que va musicar en la seua primera època i que per fi ens apleguen: La sirena, que obre el disc, i ens sorprèn amb un format rocker contundent; Quasi faula on se’ns mostra un Xambó tràgic i el batec de la revolta; i, al bonus track, Meditació última, on se’ns mostra nu, veu i guitarra, fent-nos entreveure entre les teranyines de la memòria aquells anys de la nova cançó. Un homenatge a un moviment cultural que va sacsejar la nostra societat.